BADALONA 12 - CWSA 12

Badalona 12-12 C W Sant Adrià o quan l’esport deixa de ser-ho

El de dissabte era una mena de derbi entre dues ciutats veïnes i dos equips que tenen en comú la voluntat de construir llurs escoles de waterpolo i, especialment, les nombroses renovacions i incorporacions de jugadors diversos les dues darreres temporades. A més, cal sumar el passat –en diverses èpoques- de bona part de l’actual contingent badaloní. Per tant, al marge de certs bons tractes entre els que en algun moment han compartit casquet en aquests equips o en altres, es preveia un partit tens i disputat on l’arbitratge havia de jugar un paper clau en l’equilibri de l’esportivitat.

Com ja dèiem en la darrera crònica, el partit era intranscendent per als interessos del Badalona, ja assegurat en el tercer lloc de la taula i sense opcions de jugar la fase següent en el grup d’ascens. En canvi pel Sant Adrià implicava la possibilitat de quedar en cinquè lloc arrodonint un primer tram de lliga on han posat les coses complicades als equips de la part alta de la classificació. Així l’ inici del partit va ser intens per part dels visitants i lleument descentrats per part dels locals que, a més, patien les baixes d’última hora per lesió del porter Pol Albert i del boia titular Òscar Reloba.

El parcial va acabar amb 3-5 i una bona actuació del boia visitant, un darrer fitxatge de l’equip del Besòs; però també amb certa duresa encara lícita dins els paràmetres d’un joc de contacte com és el waterpolo. Una duresa que l’arbitratge efectiu dels senyors Teixidó i Segurana (internacional i nacional, respectivament) semblava contenir: l’un deixant jugar, l’altre xiulant amb més facilitat. Els jocs dels badalonins acusava diverses contrafaltes, poca creativitat i un estatisme que obligava a moure la pilota pel perímetre sense gaire eficàcia. En resum, poques idees tàctiques per desmantellar el joc més pacient del Sant Adrià. 

En el següent quart va induir  a una revifada local amb gols de Mateo López i Dani Romaní, efectius com de costum  (5-5). Dos gols més visitants i un xut llunyà d’Aaron Brea deixaven el 6-7 a l’equador del matx. Tot estava per decidir. El partit continuava essent dur però amb prou encert arbitral, si bé algun jugador visitant podia haver estat amonestat per reiterades protestes. En qualsevol cas, el Sant Adrià aprofitava les seves opcions i enmig d’un joc que començava a ser brut s’avançava amb dos gols (6-8) que serien ràpidament contrarestats per Jordi Esteve en una superioritat numèrica i Daniel Romaní des de la boia (8-8). Sergi Font col·locaria el 9-9 abans de l’inici del darrer i polèmic quart.

La intensificació del joc, expulsions dobles un pèl injustes i l’empat a 10 dels visitants després d’un altre gol de Mateo López, van caldejar l’ambient fins al punt d’esclatar en un enfrontament verbal. Al marge del clàssic “y tú primero” o el no menys patètic “y tú más” és deplorable que dos equips amb l’experiència del Badalona i del Sant Adrià arribin a aquests extrems: crits, cops de punt, llançament d’objectes, destrucció de mobiliari de piscina i un etcètera que va motivar que els mateixos afeccionats badalonins truquessin als Mossos d’Esquadra. Prèviament, jugadors com el número 9 dels visitants, reiteradament advertit, encara podia jugar, havent etzibat un cop de puny a Oriol Navarro (número 8 del Badalona) en una jugada. L’ull morat i una lleu corriola de sang van ser mostrades als àrbitres Teixido i Segurana que no van prendre cap mesura al respecte. Segons reglament, pertocava l’expulsió del jugador, penal i jugar quatre minuts amb un home de menys. Si això, uns col·legiats com els dos encarregats no ho xiulen, qui ho ha de fer?

El denotant de la “tangana” va succeir en una jugada en què un dels veterans del Sant Adrià (i que havia volgut formar part del Badalona aquesta temporada) va perdre els estreps i va agredir un del Badalona. Immediatament, bona part dels dos equips es van veure involucrats en una baralla lamentable. Passat un quart d’hora, a decisió dels àrbitres de no suspendre el partit perquè encara faltaven 4 minuts, es va reprendre el joc. Dos jugadors visitants van ser expulsats amb canvi, un d’ells escortat pels mossos, i amb ambient tens però distanciat, Romaní desfeia l’empat que era contrarestat per un gol del Sant Adrià. Novament David Arranz, al segon pal i a passada de Jordi Esteve transformava en gol una superioritat numèrica: era el 12-11. No obstant, una inferioritat numèrica dels locals no va ser prou defensada i va establir l’empat a 12 en la penúltima jugada del partit. La última va ser una altra superioritat numèrica a favor del Badalona que Sergi Font va errar en un xut alt per sobre el travesser. Al final, un resultat just i un partit per a replantejar-se internament des de l’ètica i des del joc desencertat de la majoria dels jugadors que estaven a l’aigua, en un partit amb escàs moviment de banqueta.  

No cal dir que tant lamentable és l’ actitud dels jugadors com l’apel·lació de l’àrbitre internacional:  “Jo crec que en aquest esport”. Un àrbitre internacional no està acostumat a aquests batibulls de regional i, si la fermesa de criteri beneficia l’equilibri del joc, això li passa factura en els moments tensos. Els col·legiats haurien d’haver estat més rigorosos a l’hora d’expulsar jugadors per joc dur. De poc serveix que enmig de la baralla el col·legiat es dediqui a gravar-ho amb càmera: només capta uns moments de màxim desconcert però no l’origen del mateix. Un partit no s’escalfa d’aquesta manera per una sola jugada. Uns àrbitres de la seva categoria, i repetim, palesa equanimitat xiulant, han de veure que el matx prenia un cos potencialment perillós que calia frenar. Des d’aquí demanem disculpes als afeccionats, al club i a la federació per la part que ens toca; sigui poca o molta.

Partit:

1ª Part: 0-1,1-1,1-2,2-1,2-2,2-3,2-4,3-4,3-5

2ª part: 4-5,5-5,5-6,6-6,6-7 (3-2)

3ª part: 6-8,7-8,8-8,8-9,9-9 (3-2)

4ª part: 10-9,10-10,10-11,11-11,12-11,12-12 (3-3) Final 12 - 12

10 expulsions i un penal en contra, 10 expulsions a favor (4 amb canvi)

CN Badalona: Jordi Pañella, Sergi Font (1), Dani Roma (4), Mateo López(3), Cisco Roqué, Albert Ferrer "Flama", Oriol Navarro, Óscar Reloba, Aaron Brea (1), David Arranz (1), Jordi Esteve (2) .

Crònica de: Albert Ferrer "Flama"